Viatge amb tren al cor de la Serra, puja i deixa't portar…
L'Estació de Palma de Mallorca
En traspassar el llindar de l'estació de Palma ja et sents transportat en el temps. El singular recinte ferroviari constitueix un oasi de calma i assossec enmig del trànsit de la ciutat.
L'estació, ubicada al costat d'un dels nodes de Palma de Mallorca, la Plaça d'Espanya, està composta per un edifici modernista de tres cossos, les cotxeres i l'espai de les vies, on sovint hi descansa alguna locomotora o vagó de passatgers.
Si arribes amb prou temps, des de l'andana, coberta d'una marquesina que ofereix ombra i resguard al viatger, pots contemplar les maniobres d'acoblament de l'automotor a la resta del comboi, un procés que, entre els tocs de trompeta dels guardavies i els greus xiulets de la vetusta màquina, s'ha repetit diàriament durant més d'un segle.
També podeu visitar l'exposició «50 paisatges de Mallorca», una mostra pictòrica que cobreix les parets d'una antiga cotxera i que reflecteix la visió que han tengut de la naturalesa de l'illa importants artistes locals i forans.
Un viatge en el temps
És l'hora d'emprendre el viatge. Puges dos escalons i, ja a la plataforma del vagó, accedeixes al seu interior a través d'una porta de vidre: terra, parets i sostre de fusta lacada; finestres de guillotina, aplics daurats i seients de cuir i metall.
El tren de Sóller conserva el mateix aspecte des de la seva inauguració, gràcies a la cura artesanal i continuada que ha rebut al llarg dels anys. Els seients poden intercanviar la seva posició perquè el viatger pugui triar si seure davant dels companys de grup o fer-ho de forma separada, de cara al sentit del viatge. Al vagó de primera classe, uns sofàs substitueixen els seients, fent el viatge encara més còmode. Una talaia rodant única per a la contemplació del paisatge mallorquí, amb el sabor de la “Belle Époque”.
Inicies el viatge. Un trajecte d'una hora de durada que us porta a un altre temps i a una altra Mallorca. A l'època en què les coses succeïen de manera més pausada i el tren era un artefacte modern que representava el futur i el progrés. A la Mallorca dels avis, la més desconeguda, l'agrícola i tradicional, on la natura està esculpida pedra a pedra, marge a marge, per poder extreure’n tot el fruit de la sembra.
Camí de ferro entre possessions, camps, garrovers i ametllers
Després d'uns minuts de recorregut urbà, el Tren de Sóller va creuant els darrers ravals de la ciutat i surt de la mateixa en direcció nord, rumb al seu destí al cor de la Serra de Tramuntana. La primera parada és a l'estació de Son Sardina, una parròquia de Palma de caràcter rural.
Ja fora de la ciutat, el camí de ferro s'endinsa en línia recta al camp mallorquí, la Part Forana, com anomenen els illencs a tot el territori que no pertany a la capital. A banda i banda del comboi, el paisatge, amb el teló de la serra al fons, es cobreix de camps de garrovers i ametllers. Aquests últims, quan estan florits a principis de febrer, constitueixen una de les típiques postals del paisatge interior de Mallorca.
Al llarg d'aquest tram es poden distingir grans cases rurals que presideixen els diferents predis: Sa Font Seca, Son Termes, Son Amar, Raixa i s'Alqueria Blanca.
Descobreix la màgica sensació de viatjar al nostre centenari tren de fusta i tramvia històric.
COMPRAR
Camí de Bunyola
Un cop superats els baixadors de la carretera de Santa Maria i el de Caubet, la via s'endinsa, ja més elevada, en un bosc de pinar mediterrani per desembocar a la vila de Bunyola, edificada al peu de la Serra d' Alfàbia. La seva estació es conserva tal com va ser erigida, fa més de cent anys, amb un senyorial edifici principal i una subcentral elèctrica transformadora de l'any 1929. Als peus s'estenen jardins i camps de llimoneres que inunden l'ambient d'aroma cítrica.
>Sortint de Bunyola criden l'atenció tres edificis: Sa Torre o Vila Francisca, d'estil modernista; s'Alqueria d'Avall, una típica finca mallorquina de muntanya, il¿alqueria d¿Alfàbia, una casa que data dels temps de la dominació àrab envoltada de jardins d¿inspiració andalusí.
Ens submergim a la Serra de Tramuntana patrimoni de la humanitat
No obstant, encara falta el més espectacular del trajecte. Deixant enrere Bunyola, es pot observar un canvi al paisatge, ja que ens endinsam als paratges de l'olivar, característic de la Serra de Tramuntana.
Són oliveres centenàries, d'àmplies copes i troncs gruixats esculpits pel temps, amb la singularitat que estan sembrats als vessants mitjançant la construcció de bancals sustentats per murs de pedra seca, subjecta sense argamassa, anomenats marges. Aquesta modificació humana de l'entorn natural que escalona els vessants de les muntanyes per fer-los cultivables és una de les peculiaritats que han convertit la Serra de Tramuntana en Patrimoni de la Humanitat en la categoria de Paisatge Cultural.
El tren es submergeix dins del paisatge a través d'una trinxera excavada a la roca i travessa el primer túnel dels tretze perforats per salvar l'agresta geografia. El següent és el més llarg, amb una extensió de quasi tres quilòmetres.
Al seu interior el ferrocarril arriba al punt més elevat del recorregut, uns 200 metres per sobre del nivell del mar. S'encenen els llums a l'interior dels vagons, a l'exterior es fa la foscor més absoluta. Empès per l'èmbol que conforma el comboi, l'aire udola com un fantasma atrapat a l'interior de la muntanya. Si obrim lleugerament la nostra finestreta, aquesta brisa humida, amb olor de molsa i falguera, colpeja freda, mentre les ennegrides parets del túnel llisquen veloces a pocs centímetres dels nostres rostres.
Descens a la vall, carrusel de fotografies
Uns minuts després, el tren apareix al vessant de Sóller en un esclat de llum i verdor. Encara ens trobam en plena muntanya, envoltats d'olivar i bosc de pinar i alzina, circulant per la paret d'una fondalada que precedeix la vall. Ara toca serpentejar pel vessant per a un descens suau fins a la nostra destinació. Túnels, ponts i viaductes fan possible que la via superi els nombrosos obstacles i desnivells naturals.
A la nostra dreta s'expandeix la Vall de Sóller, coberta d'horts de tarongers i llimoneres, circumdat per les altes muntanyes que es retallen sobre el cel: Serra d'Alfàbia, Es Cornadors, L'Ofre, Serra de Son Torrella i la imponent mola del Puig del Migdia, que presideix majestuosa l?espectacular panoràmica.
Igual que un carrusel de fotografies, cada sortida d'un túnel ens ofereix, des d'una altura privilegiada, una nova perspectiva de la frondosa vall, de la singular vila i de les muntanyes agrestes. El mateix paisatge no repetit que apareix i desapareix davant dels nostres ulls per la màgia del curvilini traçat.
Descobreix la màgica sensació de viatjar al nostre centenari tren de fusta i tramvia històric.
COMPRAR
Mirador del Pujol d’en Banya
Al vessant del Pujol d'en Banya, el tren especial (sol·licita informació a la taquilla de l'estació de Palma) fa una parada tècnica d'uns deu minuts que ens dóna l'oportunitat de baixar del tren per poder observar i fotografiar des del mirador el paisatge obert als nostres peus.
Descobrint la màgia del traçat
Represa la marxa, el tren se suspèn sobre el viaducte corbat que salva el Torrent dels Montreals, conegut popularment com “els cinc ponts” pels seus cinc arcs de maçoneria. Més enllà penetra al túnel “500”, anomenat així pel seu mig quilòmetre de longitud. El seu traçat dibuixa un gir d’uns 180 graus, de manera que a la sortida del mateix, gairebé sorprenentment, la vall reapareix a la nostra esquerra.
Arribada a Sóller, ciutat modernista
El comboi ja circula per les rodalies del poble, creuant petits horts de tarongers, fins que, superat l'últim túnel, llisca plàcidament fins a l'estació de Sóller.
La ciutat presumeix de cultivar les millors taronges del món, l'exportació de les quals a França i a altres països europeus va florir al segle XIX, cosa que va motivar l'emigració de molts sollerics al país gal i, per tant, la influència de la cultura francesa i els llaços fraternals amb aquest país.
El tren anuncia amb un xiulet final la seva entrada a l'estació, marcada per la visió dels diversos elements que la componen: les cotxeres, els tallers, els magatzems, les cruïlles de via i els molls de càrrega. Més enllà, la subcentral elèctrica que dóna corrent a tota la línia fèrria.
El passatger baixa a una àmplia andana sota l'ombra dels enormes plataners que li aixopluguen. Per baixar cap a la Plaça d´Espanya, lloc on s´ubiquen la primera parada del tramvia cap al Port i un furgó ferroviari on s´emplaça l´oficina municipal d´informació turística, el viatger atravessa, per mitjà d´una llarga escalinata, l´edifici principal de l'estació, el gran casal de Can Maiol.
Aquesta casa data del segle XVII i ha estat, al llarg dels segles, fortificació defensiva, fàbrica i hostal, entre d'altres usos. Tot i les reformes d'adaptació a les noves funcions, encara conserva el caràcter tradicional. A la planta baixa es poden visitar gratuïtament les sales d'exposició Miró i Picasso, de la Fundació Tren de l'Art, amb obres originals dels dos artistes universals.
El viatge no s'ha acabat. Encara ens queden múltiples oportunitats de visita i de passeig. Sóller ens ofereix els seus edificis modernistes, la seva espectacular església, la seva sempre atrafegada plaça central, els carrerons empedrats, els comerços tradicionals i els museus. I el tramvia que ens convida a un altre viatge singular fins al Port.
