Un somni fet realitat
A l’inici del segle XX, la pròspera ciutat de Sóller, tenia la necessitat d'acabar amb l'aïllament provocat per les majestuoses muntanyes del seu entorn que impedia un major desenvolupament. Per desplaçar-se a la capital (Palma de Mallorca) i connectar amb la resta de l'illa, calia prendre una diligència i salvar el gran desnivell a través d'una carretera de terra, estreta, costeruda i fatigosa per als animals de tir anomenada “Coll de Soller”, la qual cosa impedia el transport de viatgers i mercaderies amb el port de la ciutat de Palma i amb la resta de l'illa, vertebrada ja aleshores, per una xarxa ferroviària mallorquina en creixement.
Va ser un ciutadà de Sóller, el Sr. Jerónimo Estades, diputat provincial i home de negocis, que es va fer ressò de la voluntat dels habitants de Sóller d’implementar un sistema ferroviari entre Sóller i Palma de Mallorca. Inicialment va encarregar l'estudi d'una línia fèrrea Palma-Sóller que passava per Valldemossa i Deyá. Aleshores es va sol·licitar la concessió d'aquest ferrocarril l’any 1893. Malgrat això, aquest projecte va ser descartat per l'alt cost econòmic que representava.
La construcció del ferrocarril va ser encarregada al contractista d'obres Sr. Luis Bovio que va comprar als Ferrocarrils de Mallorca una petita locomotora 020T construïda a Anglaterra per «The Falcon Engine & Car Works Ltd., Loughboroug» fabricada l'any 1891 i amb el número de fàbrica 198. Aquesta petita locomotora s'emprava com a tractor de maniobres al port de Palma de la línia de tramvia que travessava la ciutat de Palma. Bovio va batejar la petita locomotora amb els noms de les seves filles: «María Luisa». Tal va ser el prodigiós servei d'aquesta locomotora, que encara avui es recorden les seves proeses durant la construcció del ferrocarril.
Les obres començaren el 3 de juny de 1907 amb l’inici dels treballs de forma simultània des de Palma i Sóller. Al cap d'un any la brigada que havia sortit de Palma va arribar a Bunyola, on es va haver d’enfrontar amb el principal repte de la línia: la Serra d'Alfàbia, la qual havia de ser travessada per un túnel de 2856 m que desembocàs a l'altra banda del sinuós Coll de Sóller”. Varen haver de ser excavats diversos túnels i trinxeres. El 19 d'agost de 1911 la victoriosa locomotora María Luisa arribà al mirador del Pujol d’en Banya. El primer tren d'obres va arribar a Sóller el 30 de setembre del mateix any.
A la petita locomotora Maria Lluïsa li va correspondre el privilegi d'inaugurar la línia de forma extraoficial, portant un cotxe saló prestat per la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca amb els prohoms del projecte ja conclòs: el Sr. Jerónimo Estades, el Sr. Pedro Garau, juntament amb Antonio Maura l 7 d'octubre de 1911.
El tren
La inauguració oficial, va tenir lloc el 16 d'abril de 1912, essent les locomotores núm. 1 «Sóller» i la núm. 2 «Palma» les encarregades de portar el comboi inaugural, mentre la núm. 3 «Bunyola» esperava l'arribada de les seves homòlogues a Sóller. Tot el material rodant del Ferrocarril de Sóller estava en marxa aquell dia, les tres locomotores de la Maquinista Terrestre i Marítima (M.T.M.) i els sis cotxes fabricats per Carde & Escoraça. Aquell mateix dia una catàstrofe marítima va commoure el món: el llegendari «Titanic» s'havia enfonsat en el seu viatge inaugural .
Un any més tard, es va sumar una quarta locomotora de la M.T.M. la núm. 4 anomenada «Son Sardina» (a finals d'agost de 1913). Aquest mateix any també arribaren els quatre cotxes que quedaven de la comanda inicial a Carde & Escoraça.
El tramvia
El 4 d'octubre de 1913 es va inaugurar la línia del primer tramvia elèctric de Mallorca entre Sóller i el Port de Sóller.
El Tramvia de Sóller es va començar a construir després d'haver-se inaugurat la línia de ferrocarril de Palma a Sóller. El projecte d'aquesta línia el va dissenyar i dirigir D. Pedro Garau, i es varen estendre 4.868 metres de via. Com a obra de fàbrica es destaca el pont de ferro sobre el “Torrent Major” que va ser construït per la Maquinista Terrestre i Marítima.
El tramvia va disposar al principi d'una central elèctrica pròpia que se situava a la mateixa estació de Sóller. Aquesta central era alimentada per un motor d'explosió de 65 cavalls que accionava una dinamo de la casa Siemens-Schuckert que donava un corrent continu de 600 volts.
Encara que el tramvia de Sóller estava pensat per al transport de passatgers, va ser utilitzat també per al trànsit de mercaderies cap al port. En un petit vagó isoterm es transportava el peix fresc del Port a Sóller i, en remolcs, es portava carbó a l'antiga base militar de submarins del Port de Sóller i a la fàbrica del Gas; també mines i torpedes transportats des del polvorí de Caubet.
Els tres automotors de tramvia numerats de l'1 al 3 i els seus remolcs 5 i 6 són els originals de 1913 que foren encarregats a la casa saragossana Carde & Escoraça. Les jardineres es van adquirir dels tramvies de Palma el 1954.
A més, el Tramvia de Sóller disposa de cinc automotors de tramvies provinents de Lisboa, numerats del 20 al 24, adaptats a l’ample de via 914mm.
L'electrificació del tren
El 14 de juliol de 1929 es va inaugurar la tracció elèctrica entre Palma i Sóller, centenars de persones van acudir per donar la benvinguda al comboi inaugural, podent realitzar-se ja el 1930 els primers serveis turístics directes Palma-Port de Sóller en viatges que combinaven el tren i el tramvia. Quatre flamants automotors Carde & Escoraça-Siemens Schuckert-Brill de 33 tones i 360 cavalls de potència cadascun.